Catalunya, a diferència d’altres territoris, és una regió on els boscos són joves, ocupen molta superfície i són molt fràgils als incendis. Aquesta fragilitat és deguda a la desaparició de la vinculació econòmica amb aquests boscos de pins, roures, i alzines. Uns boscos que ja no són salvatges sinó fruit de la relació humà-natura. Gràcies a pensadors com Bruno Latour, estem acceptant que la naturalesa que ens envolta s’acosta més a un espai produït per l’home que a la naturalesa salvatge propia d’una època pre agrícola. Els boscos de Catalunya depenen de la relació amb l’home ja que no s’autoregulen.
La retirada d’arbres caiguts o talats per afavorir a espècies de creixement lent van normalment a biomassa. Singular Wood intenta reivindicar el valor d’aquesta fusta més enllà de la biomassa. Així que per recolzar el projecte vaig comprar un pi pinyó del Montnegre que em va costar al voltant de 500€.
Després d’un període d’investigació amb l’escorça, la resina, les fulles i les branques, vaig començar a treballar amb la fusta del tronc. Estava plena de forats dels corcs i altres ànimals i fongs grocs, blaus i roses que un cop mort havien invadit la fusta. Em vaig trobar una fusta no homogènia, no-normativa, dissident a l’estètica de la fusta industrial i amb irregularitats a causa del creixement dins del bosc.
La meva predisposició i metodologia a través del diàleg amb el material va fer qüestionar-me la idea de qualitat i va fer aflorar la necessitat de crear noves definicions. Aquesta nova definició necessita crear una nova relació amb la matèria, el territori i els processos que la possibiliten, tant naturals com sintètics. La idea de qualitat necessita influències indígenes i eco-feministes on les relacions humà-no humà sigui més fluïdes i permetin matisos i noves aproximacions. Considerar la fusta matèria viva no sembla massa radical, especialment aquesta que està en constant transformació per la relació amb els fongs que la tenyeigen de rosa i blau, i provablament altres elements que acceleren la seva degradació, però generar noves formes de relació amb els objectes fets amb aquesa fusta, ja sembla més complicat.